divendres, 13 de febrer de 2009

Història d'un cartell

Després d’estirades, arrugades i demés vaig quedar ben exposat al cap damunt d’una cortina vermella que s’aguantava amb un improvisat enfilall de cordills. Tot i així, la cortina havia estat cosida amorosament amb un bonic fil de color daurat que destacava en la seva vermellor. I allà dalt estava jo, un paper de regal amb colors de “pantera” o “serp” segons com és mirés però que un jove artista ( en Toni Muñoz, “er de la foto”) m’havia transformat en el cartell de les Majorales:


-2 retrats /Aniversari de les majorales de la nit / 2 retrats més

Feia patxoca la veritat, la gent s’anava parant i em mirava i em remirava (segurament més que a mi, devia mirar aquelles 4 mosses que no estaven pas malament) però vaja, al cap i a la fi, em miraven a mi! I allà estava jo, contemplant la festa que tot just es començava a preparar...

Segurament, ni les mateixes amfitriones que havien muntat aquell “tinglado” eren conscients de tot el que allò suposaria, van començar a sortir cables i més cables, bosses, confeti, guirnaldes, llums de colors, focus... Era el bolo de la 1ª Festa Majo, començarien la festa les Majorales de la Nit i es veu que aquell dia cantarien amb micros inalàmbrics i tot! I tindrien la sort de comptar amb el Majotècnic de so, en Gerard, la nova adquisició de les Majorales de la Nit! Quin currante aquest noi, no va parar ni un moment! Molt bé majorales heu fet un bon fitxatge!

I si, a les 7h en punt va arribar el primer grup que es feien dir: “Maribé”! Ai perdó, vull dir “Mira bé”, ai no, ara si “Mirabel”. Que pel que vaig veure després en realitat eren dos grups, perquè dos dels nois també tocaven en un altre grup “932” que si voleu saber com es pronuncia ho haureu de dir en Occità. Doncs cal dir que tant un grup com l’altre, van fer disfrutar a tots els balladors i balladores amb les xampanyes, cercles, masurques i demés. Va ser tot un goig veure a tothom bellugar-se tan acompassadament amb les melodies del violí, la flauta i l’acordió! Bé, gairebé tothom, sempre n’hi ha que tenen més traça!

Un xic després va tocar un altre grup que es feia dir... Llimoneta: un noi i una noia. La noia era (guardeu-me el secret) la princesa de les terres Vigatanes, amb l’acordió sempre penjat i amb un somriure franc als ulls. Per comentaris que vaig sentir mentre em penjaven (sort que en Joan va dir d’utilitzar pinces, sinó m’haguessin foradat, quin mal!) resulta que aquesta noia, la Guida, va ser la que va fer conèixer la gent de la Torratxa i el local (on ara mateix em trobava jo exposat) a les Majorales de la Nit. I es veu que hi va haver tan bon rotllo entre ells que els de la Torratxa van estar encantats de que les Majorales hi anessin, i no diguem lo agraïdes que se les veia a les Majorales de poder comptar amb aquell espai, amb aquell grup de Torratxeros que muntaven ara el sopar, ara la barra i a més s’ho passaven d’allò més bé fent ballaruca!

Però tornem al grup… Llimoneta (que ja fujo d’estudi) a més de l’esmentada princeseta, hi havia un príncep (ho havia de ser perquè era ros amb els ulls blaus) que es va dedicar a tocar la pandereta i a cantar. Malgrat el que pugui semblar, aquesta parella tan idíl•lica que semblava sortida d’un conte, feien música … com ho podríem dir? Alternativa? Van cantar temes com la Perdiu, van catalanitzar d’altres com l’Eva Maria o van improvisar amb els “Arguiñanos”! Tot un espectacle, vaja! No sabria massa com definir-ho però si que us puc dir que no us ho perdeu si sentiu que toquen a alguna banda!

I després d’aquest grup en va tocar un altre de gastronòmic, ja ho diuen que no es pot beure sense menjar una mica, no? Bé, pot ser si però vaja ara no ho discutirem! Eren 3 homes ben plantats ( i mai més ben dit) perquè estem parlant de verdures : la Ceba, la Carxofa i en Victu allioli que van venir amb cortineta i tot ! Quina remoguda! Van fer que tothom saltés i brinqués, van presentar els seus nous temes, que per cert ja els podeu buscar al Myspace i deu ni do la marxa que portaven!!! I tot ben amanit amb confeti!!!!! Vinga el canó ruixant a la gent!

I per acabar van venir els REM! D’això... vull dir el Trio Rem, es que les Majorales són una mica cassarrones a vegades i es van deixar lo del “Trio” en el cartell…Però vaja que de trio poca cosa perquè van arribar a tocar 4 i fins i tot 5 dalt l’escenari! I com sonaven! Quins músics, que bé van tocar a dalt i baix de la Torrratxa!No paraven!

Llàstima que es va fer tard i la festa es va haver d’acabar perquè tots els grups haguessin tocat més i tothom hagués seguit ballant i fent d’altres coses … bé, no cal que hi entrem! Les Majorales estaven emocionades, havien pogut fer la Festa Majo* amb un munt d’amics músics que havien vingut a compartir el seu aniversari i més que compartir havien convertit aquella festa en una festassa i a més per la cara, sense cobrar ni un duro! Quina gent més maca, tu! Això no passa cada dia, més ben dit, cada nit!

I em perdonareu però em deixava una cosa...la broma que els hi van fer a les Majorales. Just abans de començar el seu espectacle (pobres, després es van quedar ben descol•locades la veritat) van sortir una colla d’imitadors, amb uns bons pits (això si) a dir que les Majorales de la Nit eren unes impostores i que ells eren les veritables Majorales, fantàstic! Tothom va riure fins plorar, el millor eren els modelets i com es tocaven els pits!

Havent estat allà i havent pogut veure tot el que vaig veure us puc dir que el públic estava sorprès i admirat, que la gent va gaudir molt amb cada un dels grups i que es respirava que hi havia molts amics al darrera d’aquella festa, un gran esforç i que cada un que hi era (i fins i tot molts que no hi eren) havien contribuït en aquella festassa. La Laura fent les fotos al Tibidabo amb boira i tot, en Robert fent d’orelles, en Dani i la Lídia amb els seus comentaris… i tants i tants noms que hauríem de posar !

D’aquella festa vaig néixer jo, és veritat que em van fer per a l’ocasió! Però la cosa ja està en marxa, ja surten nous bolos i de ben segur que em tornaran a penjar ben aviat!

Només em queda dir-vos gràcies a tots els que ho he fet i ho feu possible!
Fins la propera!

El cartell de les Majorales de la Nit


-

2 Comments:

Eixerida said...

Jo també vull un cartell!!!!

il-lustracio said...

Si ho arribo a saber m'hi miro més al fer-lo! No sabia que agafaria consciència aquest cartell!